Sóc un cregut. Es pensen que no ho sé? NO s'equivoquin amb mi. Sé que sóc un cregut. No vergonyós, tímid, introvertit, no. Sóc un cregut i punt. Fastigosament i espantosament cregut. M'han mirat bé? Fixin-se, no facin com si no hi fos, gaudeixin i enfotissen de la meva cregudesa. No seran pas els primers que ho fan, ja hi estic acostumat. Comentin la manera com em comporto, parlin amb els seu companys. Es penses que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han observat bé.
Em diuen que sóc lletja. Però no ho sóc tant, no? sé que a vegades faig molt mala cara, però em miro al mirall i no em veig tan lletja. Jo no em consideru ni molt guapa ni molt lletja. Hi ha dies que la gent em mira durant llargues estones, i llavors jo em pregunto: "tant lletja sóc?". La meva mare em considera guapa. Però quan la gent em mira d'aquella manera estranya, em fa sentir malament. La meva mare diu que no m'han observat bé, perquè sóc preciosa. No ho sé...Me'n puc refiar d'ella? O es que em veu amb massa bons ulls?
