Entro a l'aula, m'assec, no dic res. Els miro, em miren. Primer hi ha unes quantes rialles, però jo em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i començo a sentir els sorolls més nimis, els piuleig dels ocells, la sua brisa del vent. Els alumnes estan inquiets. Esperen que jo digui alguna cosa. Es mouen, miren el rellotge, alguns miren per la finestra, parlen entre ells. Això durant uns bons deu minuts fins que trenco el gel amb un frase. Els pregunto què passa. Aleshores comença un debat sobre l'efecte del silenci que és on jo volia arribar. Per què ens incomoda tant el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?
No hay comentarios:
Publicar un comentario